[acochar]

Retour 

1. v. intr.

a. 'aller vite'

GirRoussH 6739: Devalet per l'eschale plus que lo pas / E poiet al peirun o cheval gras. / Acuit[et] la rivere aval ben bas.

AigB 741: E Falcon face sos covens autriar, / Ke pos sa mort lo veiem coronar, / E pos Bernart a Viane acuitar / K'a son linage lo vimes achatar.

b. a. [en alc. ren] 'avoir hâte, être impatient'

NTestLyonW 375,12: … esperant et acoita[n]t e l'aveniment del dia del Senhor

2. v. pr.

a. 'aller vite, se hâter'

VergCunsD 14a: Qui pecca facza penitencia, car lo vostre temp es pres e la mort non tarcza; e alcun non cre, e alcun non au, mas cum la mort sere vengua sobre lor, ilhi s'acoitan e apellan li preire

VergCunsD 8a: Sia filh de Dio, e acoyta vos a li guiardon del regne celestial

VergCunsD 147b: Nos li qual nos acoyten a la patria deven trapasar cum aurelha sorda li cant mortals de las serenas.

VertDB 110b: Bersabe… segnifica lo palais del regne celestial, al cal nos nos deven acoytar d'un coraje, en maniera de jovencel

VertDB 112a: Segurta sere aqui entro en aterna; dont nos acoyten al luoc prus segur, al camp prus portivol…

BibCarpN 238va: … e s'en retornava sesent sobre lo sio care e legent Ysaya propheta. Mas Sperit dis a Phelip: Acoyta te e aiosta te a aquest care. Mas Phelip corrent auvic…

NTestZurS 198r: … s'en retornaua sesent sobre lo seo care e legia Esaya propheta. E·l eperit dis a Phelip acoyta te e aiosta te a aquest care. Mas Phelip corent auuic…

b. [+ inf.] 'se dépêcher de, avoir hâte de'

NTestLyonW 509,8: Acota te a mi venir viassament.

NTestLyonW 510,21: Acoita te ans del yvern a mi venir.

NTestLyonW 481,17: … plus avondosament nos acoitem la vostra cara vezer ab gran dezeig

BibCarpN 216rb: Acoyta te venir a mi viaçament.

c. s'a. de [+ inf.] 'se dépêcher de, avoir hâte de'

VergCunsD 27b: Lo baron lo qual se hacoyta d'eser enricheczi, he envidia li autre, mesconoys que besogna venre sobre luy.

BibCarpN 216va: Acoyta te de venir a mi denant l'uvern.

NTestZurS 339v: Hacoyta te de uenir derant l'uuern.

NTestZurS 347r: Donca acoyten nos d'intrar en aquel repaus